Al 1987 els cotxes monoplaces d’efecte terra necessitaven un perfecte segellat lateral i una
alçada respecte al terra el més constant possible, pel fet que qualsevol variació d’aquesta alçada
afectava a la carrega d’aire que el cotxe produïa. Aleshores, els enginyers d’aquell moment van
crear les suspensions actives.
Això podríem dir que és coneixement tàcit, ates que veuen que aerodinamicament els cotxes de F1 no van be pel fet que es creen diferents alçades d'adherència degut als corrents d’aire.
No hay comentarios:
Publicar un comentario